De la recuperación ambiental de sistemas playa-duna en período de confinamiento por COVID-19, al retorno de la mala praxis de gestión de playas en período de desconfinamiento. Los casos de Cataluña y las Islas Baleares, España

Número

Descargas

Visitas a la página del resumen del artículo:  96  

Información

Artículo de revisión
287-304
Publicado: 09-04-2022

Autores/as

  • Carla Garcia-Lozano (ES) Universidad de Girona
  • Francesc Xavier Roig-Munar (ES) Investigador independiente y gestor ambiental
  • Josep Pintó (ES) Universidad de Girona

Resumen

La actual crisis sanitaria causada por la rápida expansión de la enfermedad COVID-19 brindaba la posibilidad de dar un respiro a los sistemas dunares y permitir su regeneración natural después de los efectos del temporal Gloria. Este temporal afectó el litoral levantino y balear entre los días 21 y 23 de enero, y cuando algunos sistemas empezaban a recuperarse, la mala gestión del litoral comprometió de nuevo la integridad de los sistemas dunares. La urgencia para tener los sistemas “preparados” para su consumo y explotación una vez empezado el desconfinamiento, se aleja del concepto de gestión del turismo sostenible, y de las hipótesis de cambio, siguiendo con una gestión litoral que no contribuye a la adaptación frente el cambio climático.

En este trabajo se cuestiona algunas actuaciones de gestión en playas emergidas que han tenido lugar durante el confinamiento y desconfinamiento. Nos centramos en tres acciones de gestión que ponen en evidencia la mala praxis, como son: la nivelación y la limpieza mecánica, la construcción de rompeolas y la retirada de Posidonia oceanica. Para ello, se han escogido varios casos de estudio que representan algunos de los sistemas playa-duna mejor conservados de Cataluña y de las Islas Baleares.

Palabras clave


Cómo citar

Garcia-Lozano, C., Roig-Munar, F. X., & Pintó, J. (2022). De la recuperación ambiental de sistemas playa-duna en período de confinamiento por COVID-19, al retorno de la mala praxis de gestión de playas en período de desconfinamiento. Los casos de Cataluña y las Islas Baleares, España. Costas, 2(2), 287–304. Recuperado a partir de https://revistas.uca.es/index.php/costas/article/view/9035

Citas

Ariza, E., 2011. An analysis of beach management framework in Spain. Study case: the Catalonian coast. J. Coast. Conserv. 15, 445–455. https://doi.org/10.1007/s11852-010-0135-y

Ariza, E., Jiménez, J.A., Sardá, R., 2008. A critical assessment of beach management on the Catalan coast. Ocean Coast. Manag. 51, 141–160. https://doi.org/10.1016/j.ocecoaman.2007.02.009

Ariza, E., Jiménez, J.A., Sardá, R., Villares, M., Pintó, J., Fraguell, R., Roca, E., Marti, C., Valdemoro, H., Ballester, R., Fluvia, M., 2010. Proposal for an integral quality index for urban and urbanized beaches. Environ. Manage. 45, 998–1013. https://doi.org/10.1007/s00267-010-9472-8

Banchini, S., Chelleri, L., Trujillo-Martínez, A.J., Breton, F., 2009. New Directions in Beach Management in the Barcelona Metropolitan Area Coastal Systems (Catalonia, Spain), in: Williams, A.T., Micallef, A. (Eds.), Beach Management. Principles & Practice. Earthscan, Sterling, p. 480.

Bird, E., 2008. Coastal Geomorphology: an introduction, 2n ed. John Wiley & Sons, Chichester.

Brown, A. C. y McLachlan, A. M. (1990): Ecology of sandy shores. Amsterdam, Elsevier.

Brown, A.C., McLachlan, A., 2002. Sandy shore ecosystems and the threats facing them: some predictions for the year 2025. Environ. Conserv. 29, 62–77. https://doi.org/10.1017/S037689290200005X

Cardona, X., Carreras, D., Fraga, P., Roig-Munar, F.X. y Estaún, I. (2004): Avaluació de l’estat dels sistemas dunars de Menorca 2002. En: Pons, G.X (ed.). IV Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. Ponències i Resums: 307-308. Palma de Mallorca, Soc. Hist. Nat. Balears.

Curr, R., Koh, A., Edwards, E., Williams, A.T., Davies, P., 2000. Assessing anthropogenic impact on Mediterranean sand dunes from aerial digital photography. J. Coast. Conserv. 6, 15–22. https://doi.org/10.1007/BF02730463

de Luca, E., Novelli, C., Barbato, F., Menegoni, P., Iannetta, M., Nascetti, G., 2011. Coastal dune systems and disturbance factors: Monitoring and analysis in central Italy. Environ. Monit. Assess. 183, 437–450. https://doi.org/10.1007/s10661-011-1931-z

Decreto 25/2018, de 27 de julio, sobre la conservación de la Posidonia oceánica en las Illes Balears (BOIB nº. 93 de 28 de julio de 2018)

Defeo, O., McLachlan, A., Schoeman, D.S., Schlacher, T.A., Dugan, J., Jones, A., Lastra, M., Scapini, F., 2009. Threats to sandy beach ecosystems: A review. Estuar. Coast. Shelf Sci. 81, 1–12. https://doi.org/10.1016/j.ecss.2008.09.022

EXCELTUR, 2019. Exceltur [WWW Document]. URL www.exceltur.org (accessed 3.12.19).

Fabbri, P., 1990. Tourism, recreation and coastal dunes of the Mediterranean, in: Drees, J.M. (Ed.), Coastal Dunes, Recreation and Planning. EUCC, Leiden, pp. 18–20.

Garcia-Lozano, C., 2019. Els sistemes dunars de la costa catalana: Evolució històrica, estat actual i potencial de restauració. Tesi doctoral. Departament de Geografia, Universitat de Girona. Disponible en: https://www.researchgate.net/publication/338549423_Els_sistemes_dunars_de_la_costa_catalana_Evolucio_historica_estat_actual_i_potencial_de_restauracio

Gil, R., 2005. La vegetació i la freqüentació de l’espai natural ‘els Muntanyans’.

Gual, I., 1996. La vegetació dels Muntanyans. Recull de treballs 55–64.

IET, (Instituto de Estudios Turísticos). (2013). Balance del turismo: Resultados de la actividad turística en España. Madrid: Instituto de Estudios Turísticos, Ministerio de Indústria, Energía y Turismo.

Jiménez, J.A., Valdemoro, H.I., Gracia, V., Sole, F., Tonatiuh, E., Ariza, E., Sánchez-arcilla, A., 2005. Evolución de las playas de Cataluña. Implicaciones para su gestión 1–21.

Lozoya, J.P., Sardá, R., Jiménez, J.A., 2014. Users expectations and the need for differential beach management frameworks along the Costa Brava: Urban vs. natural protected beaches. Land use policy 38, 397–414. https://doi.org/10.1016/j.landusepol.2013.12.001

Marqués, M.A., Julià, R., 1988. St Pere Pescador beach-dune interaction. J. Coast. Res. 57–61.

Martín-Prieto, J.A., Roig-Munar, F.X., Pons, G.X. y Rodríguez-Perea, A. 2009: La foredune como elemento estabilizador en el sistema playa-duna. En: Morales, J.A., Cantado, M., Rodríguez, A. y Delgado I. (eds.). Nuevas contribuciones sobre geomorfología litoral: 45-48. Huelva, Universidad de Huelva.

McLachlan, A., Defeo, O., 2018. Coastal Dune Ecosystems and Dune–Beach Interactions, in: The Ecology of Sandy Shores. Elsevier, pp. 309–329. https://doi.org/10.1016/B978-0-12-809467-9.00013-8

Ministerio de Sanidad (2020). Recomendaciones para la apertura de playas y zonas de baño tras la crisis del COVID-19, 14 pp. Disponible en https://www.mscbs.gob.es/gabinetePrensa/notaPrensa/pdf/24.05240520094526477.pdf

Nordstrom, K.F., Jackson, N.L., Kraus, N.C., Kana, T.W., Bearce, R., Bocamazo, L.M., Young, D.R., de Butts, H.A., 2011. Enhancing geomorphic and biologic functions and values on backshores and dunes of developed shores: a review of opportunities and constraints. Environ. Conserv. 38, 288–302. https://doi.org/10.1017/S0376892911000221

Nordstrom, K.F., Lampe, R., Vandermark, L.M., 2000. Reestablishing Naturally Functioning Dunes on Developed Coasts. Environ. Manage. 25, 37–51.

Perdigó, M.T., Papió, C., 1985. La vegetació litoral de Torredembarra. Collect. Bot. 16, 215–226.

Perry, G., D’ Miel, R., 1995. Urbanisation and sand dunes in Israel: direct indirect effects. Isr. J. Zool. 41, 33–41.

Pilkey, O.H., Neal, W.J., Kelley, J.T., Cooper, J.A.G., 2011. The world’s beaches. University of California Press, Singapore.

Pintó, J., 1999. El paisatge de dunes i maresmes de Torredembarra (Costa Daurada), in: Volum d’homenatge Al Geògraf Professor Joan Vilà Valentí. Col·lecció Homenatges. Universidad de Barcelona, Barcelona, pp. 1515–1528.

Pintó, J., Garcia-Lozano, C., Roig-Munar, F.X., 2018. L’espai litoral, in: Folch, R., Peñuelas, J., Serrat, D. (Eds.), Natura: Ús o Abús? Institució Catalana d’Història Natural. Institut d’Estudis Catalans. https://doi.org/10.2436/15.0110.22.14

Psuty, N.P., 1988. Beach/dune interactions. J. Coast. Res. SI.

Rodríguez-Perea, A., Servera, J. y Martín-Prieto, J.A. (2000): Alternatives a la dependència de les platges de les Balears de la regeneració artificial: Informe METADONA. Palma,. Universitat de les Illes Balears. 110 pp.

Roig-Munar, F. X. 2011: Aplicació de criteris geomorfològics en la gestió dels sistemes litorals arenosos de les Illes Balears. Tesi doctoral. Departament de Ciències de la terra. Palma, Universitat de les Illes Balears, 141 pp

Roig-Munar, F.X. (2003): Identificación de variables útiles para la clasificación y gestión de calas y playas. El caso de la isla de Menorca (I. Balears). Boletín de la A.G.E., 35: 175-190.

Roig-Munar, F.X. y Martín-Prieto, J.A. 2005. Efectos de la retirada de bermas vegetales de Posidonia oceanica sobre playas de las islas Baleares: consecuencias de la presión turística. Investigaciones Geográficas de México, 57: 39-52.

Roig-Munar, F.X., 2004. Análisis y consecuencias de la modificación artificial del perfil playa-duna provocado por el efecto mecánico de su limpieza. Investig. Geográficas 33, 87–103. https://doi.org/10.14198/INGEO2004.33.07

Roig-Munar, F.X., Martín-Prieto, J.Á., Pintó, J., Rodríguez-Perea, A., Gelabert, B., 2019. Coastal Management in the Balearic Islands, in: Morales, J.A. (Ed.), The Spanish Coastal Systems Dynamic Processes, Sediments and Management. Springer, pp. 765–788.

Roig-Munar, F.X., Martín-Prieto, J.Á., Rodriguez-Perea, A., Blàzquez Salom, M., 2018. Restauración de sistemas dunares en las islas Baleares (2000-2017): una visión crítica. Investig. Geográficas 119–136. https://doi.org/10.14198/INGEO2018.69.08

Roig-Munar, F.X., Pons, G.X., Martín-Prieto, J.Á., Rodríguez-Perea, A., Mir-Gual, M., 2012. Análisis espacio-temporal (1956-2004) de los sistemas dunares de Menorca (Islas Baleares) mediante variables geoambientales de uso y gestión. Bol. la Asoc. Geogr. Esp. 381–404.

Roig-Munar, F.X., Rodríguez-Perea, A., Martín-Prieto, J.Á., Gelabert Ferrer, B., 2019. Cuantificación de la pérdida de sedimento por la retirada mecánica de bermas (banquettes) de Posidonia oceanica en las playas de la islas Baleares: consecuencias geomorfológicas. Revista de la Sociedad Geológica de España, 32 (2): 73-86.

Servera, J. (1997): Els sistemes dunars litorals de les Illes Balears. Tesi doctoral.Departament de Ciències de la Terra. Palma, Universitat de les Illes Balears. 2 vol. 908 pp. y atlas 138 pp.

Short, A.D., Hesp, P.A., 1982. Wave, beach and dune interactions in southeastern Australia. Mar. Geol. 48, 259–284. https://doi.org/10.1016/0025-3227(82)90100-1

Sytnik, O., Stecchi, F., 2014. Disappearing coastal dunes: tourism development and future challenges, a case-study from Ravenna, Italy. J. Coast. Conserv. 19, 715–727.