Los Garriga y Aguasvivas (o, Aguasvivas y Garriga), impresores de Barcelona (1801-1857)

Número

Descargas

Visitas a la página del resumen del artículo:  350  

DOI

https://doi.org/10.25267/Cuad_Ilus_romant.2018.i24.07
PlumX

Autores/as

Resumen

Este artículo se ocupa de dos cuestiones. Por un lado, de reconstruir el entorno familiar y las publicaciones de los consortes Francisco Garriga Roca y Maria Mercè Aguasvivas en los años enunciados cuando se unificaron en un solo taller y tienda gracias a su matrimonio. Por otro, se ocupa de analizar las obras que imprimieron, a veces en un entorno políticamente muy convulso, algunas de las cuales tienen una especial relevancia política. Cabe señalar que Francisco Garriga y su esposa durante la guerra napoleónica fueron constitucionalistas y después defensores del liberalismo moderado clerical.

Palabras clave


Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Cómo citar

Solà Parera, Àngels. (2018). Los Garriga y Aguasvivas (o, Aguasvivas y Garriga), impresores de Barcelona (1801-1857). Cuadernos De Ilustración Y Romanticismo, (24), 115–132. https://doi.org/10.25267/Cuad_Ilus_romant.2018.i24.07

Citas

ARNABAT, Ramon (2001), La revolució de 1820 i el Trienni Liberal a Catalunya, Barcelona, Eumo Editorial.

Bibliografía de Cataluña, 1766-1820, (1982), Madrid, CSIC.

Bibliografía médica hispánica, 1415-1950, (1991), Instituto de Estudios Documentales e Históricos sobre la Ciencia, CSIC, Universidad de Valencia, Valencia.

COMAS, Montserrat (2009), «La impremta cosa de dones», en Marina GARONE; Albert CORBETO (eds.), Muses de la impremta. La dona i les arts del llibre. Segles XVIII I XIX, Barcelona, Museu Diocesà de Barcelona/Associació de Bibliòfils de Barcelona, 209-230.

COMAS, Montserrat (2012), La impremta catalana i els seus protagonistes a l’inici de la societat liberal, 1800-1833, Valencia, Universitat de València [Edición de la tesis doctoral defendida en 2009].

El Consultor. Nueva guía de Barcelona, Barcelona, Imprenta de la Publicidad A. Flotats, 1857.

ELÍAS, Feliu (1948), Les arts del llibre a Barcelona: història del llibre català il·lustrat: 1775-1939, Biblioteca de Catalunya, Mecanoscrito.

GIL NOVALES, Alberto (1975), Las sociedades patrióticas (1820-1823): las libertades de expresión y de reunión en el origen de los partidos políticos, Madrid, Tecnos.

GUILLAMET, Jaume (2005), Els orígens de la premsa a Catalunya. Catàleg de periòdics antics (1641-1833), Barcelona, Arxiu Municipal.

MICHONEAU, Stephane (2005) «Gerona, baluarte de España. La conmemoración de los sitios de Gerona en los siglos XIX y XX», Historia y política, nº 14, 2005, pp. 191-218.

QUINEY, Aitor (2009), «Mujeres al borde de una imprenta: impresoras catalanas del s. XVIII», en Marina Garone; Albert Corbeto (eds.), Muses de la impremta. La dona i les arts del llibre. Segles XVIII i XIX, Barcelona, Museu Diocesà de Barcelona/Associació de Bibliòfils de Barcelona, 159-190.

ROCA VERNET, Jordi (2011), La Barcelona revolucionària i liberal: exaltats, milicians i conspiradors, Barcelona, Fundació Noguera.

ROCA VERNET, Jordi (2015), «La Restauración de Fernando VII: la transformación represiva y autoritaria de la monarquía. Barcelona, de Manuel Casamada a Luis Lacy», Rubrica Contemporánea, vol. 4, nº 8, pp. 4-28.

SOLÀ, Àngels (2008), «Impressores i llibreteres a la Barcelona dels segles XVIII i XIX», Recerques. Història, Economia, Cultura, nº 56, 2008, pp. 91-129.

SUBIÑA, Enric (2010), «Efectes de la guerra del Francès a Mataró i rodalies tot resseguint els notaris», Noves lectures de la guerra napoleònica des del Maresme, Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt, Vilassar de Dalt.

VIRELLA, Albert (1998), Vilanova i la Geltrú durant la invasió francesa, Barcelona, Institut d’Estudis Penedesencs.